Un astre, causar l'eclipsi (d'un altre astre). La Lluna eclipsa el Sol quan s'interposa entre aquest astre i la Terra. Ésser eclipsat. El Sol ha començat a eclipsar-se a les sis del matí. Un objecte que llança més llum que un altre, ofuscar, privar de veure, (aquest). De di [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 eclipsar. 2 fig [deslucir] eclipsar. Ella eclipsa a todas sus amigas, ella eclipsa totes les seves amigues. v pron 3 fig eclipsar-se, desaparèixer intr, absentar-se.  [...]

v tr 1 astr eclipsar. 2 [ofuscar] eclipsar, oscurecer. 3 fig eclipsar. Amb la seva bellesa eclipsa totes les altres dones, con su belleza eclipsa a todas las demás mujeres. v pron 4 astr eclipsarse. 5 fig [desaparèixer] eclipsarse.  [...]

1 apagar. La llum del sol apaga la de les estrelles. Fig. fer la pols (a algú), eclipsar-lo. 2 (eclipsar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'eclipsar o d'eclipsar-se. Eclipsi. [...]

hidròxid posant-la en contacte amb l'aigua. apagar les veles Recollir el drap de la vela perquè no prengui vent. Eclipsar 2 . La bellesa de la princesa apagava la de la reina. [...]

v tr 1 [el llum, el foc] apagar. 2 mar [les veles] apagar. 3 [la calç] apagar. 4 fig [sensacions, sentiments] apagar, calmar. Apagar la set, apagar la sed. 5 fig [eclipsar] eclipsar, obscurecer. La seva bellesa apagava la de les seves amigues, su belleza eclipsaba la de sus amigas. v pron 6 [...]

-ña adj i m i f 1 petit -a, menut -uda. 2 [bajo] baix -a, petit -a. 3 de pequeño de petit. 4 dejar pequeño fig eclipsar, superar, deixar enrere. 5 en pequeño en miniatura. Un Escorial en pequeño, un Escorial en miniatura. 6 pequeño, pero matón fam petit, però malparit.  [...]

v tr 1 [el fuego, la luz] apagar. 2 [eclipsar] apagar, amagar. El sol apaga las estrellas, el sol apaga els estels. 3 [la cal] apagar, amarar. 4 [la sed] apagar. 5 [sonido] esmorteir, amortir, apagar. 6 fig apagar, apaivagar. Apagar la cólera, apagar la còlera. 7 apaga y vámonos fam bona nit i [...]