Ficar (una cosa o part d'una cosa) en un forat practicat en una altra de manera que hi resti fortament subjectada. Fixar (un ormeig) al fons de l'aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l'emporti. Ficar un clau fins a la carn en el peu (d'un animal de peu rodó) en ferrar-lo. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [clavar] enclavar. 2 [traspasar] travessar, traspassar. 3 veter enclavar.  [...]

v tr 1 [clavar] enclavar. 2 [un cavall] enclavar. 3 mar [un ormeig] fijar en el fondo.  [...]

1 fixar. 2 ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'enclavar; l'efecte. Territori enclavat dins un altre amb característiques geogràfiques, administratives o polítiques diferents. enclavament lingüístic Àrea on es parla una llengua distinta de la de la zona circumdant. Massa de mineral o de roca inclosa en [...]

aferrar, assegurar la nau amb les àncores. fondejar sorgir Cp. enclavar: fixar un ormeig de pesca al fons de l'aigua amb pedres o ploms. Ant. Salpar. Desancorar. Llevar l'àncora. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [poner clavos] clavar. 2 [introducir una cosa con punta] clavar. 3 veter enclavar. 4 [sujetar con clavos] clavar. Clavar la tapa de una caja, clavar la tapa d'una caixa. 5 [una piedra preciosa] clavar. Clavar un rubí en oro, clavar un robí en or. 6 fig [los ojos, la mirada, etc] clavar [...]

1 ficar, enfonsar. Fer entrar un clau o una altra cosa dins d'un cos sòlid. reclavar, tornar a clavar. enclavar, ficar una cosa en un forat practicat en una altra. enfonsar. Enfonsar una estaca a terra. enfornar, íd. collar, clavar un cargol. clavillar, posar clavilles. clavetejar, guarnir [...]

el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap(a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau(a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un [...]