FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorxa o escorça (a un arbre). Ja escorxen els suros. Llevar la pell (a algú, a algun animal). L'han escorxat de viu en viu. Escorxar un conill. He caigut i m'he escorxat els palmells de les mans. Acanar 2. L'aigua corrent, arrencar la capa superficial (d'un terreny, d'un [...]
v tr 1 [escorçar] descortezar. 2 [llevar la pell] desollar, despellejar. Escorxar un anyell, desollar un cordero. 3 [arrencar l'aigua una capa de terreny] derrubiar. 4 fig [cotnar] clavar. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Llevar l'escorxa o escorça d'un arbre. escorçar excorticar escorpitar(el suro) toscar(el suro) espelagrinar(el suro pelagrí) 2 Llevar la pell. pelar. espellar espellussar espellotaro espelletar(un animal) encetar. Tinc un dit tot encetat. excorticar excoriar cotnar Manuel Franquesa i E [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Martell gruixut com l'usat pels mestres de cases. Martellet de la màquina jacquard. Boixet 1 . Macetes de fer randa. Baqueta 1 3 . Eina de dos talls per a escorxar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de qualitat mediocre o baixa, generalment elasmobranqui, de pell forta i aspra, que cal escorxar per tal de poder-lo consumir. bestina plana Peix del grup dels elasmobranquis, de cos molt aplanat, com els escats, les escurçanes i les rajades. bestina rodona Peix del grup dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que escorxa animals, arbres. Si hem de matar aquesta ovella, qui serà l'escorxador? Els escorxadors ja són al bosc. Ganivet per a escorxar. Ocell de la família dels lànids, d'uns 17 centímetres de llargada, plomatge castany al dors i gris al cap, amb una taca negra [...]