Sobrepassar tots els altres en bones qualitats, en accions laudables. Un alumne que sempre ha excel·lit per la bona conducta. Distingir-se dels altres per la seva superioritat. Un pintor que excel·leix sobre tots els seus contemporanis. Ell excel·leix en les matemàtiques.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v intr 1 [avantatjar] superar, aventajar, exceder. 2 [distingir-se] sobresalir, descollar, distinguirse pron, destacarse pron. Excel·leix en matemàtiques, sobresale en matemáticas.  [...]

sobrepujar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Excel·lir en alt grau. [...]

Ressortir. Excel·lir.  [...]

Formar cim. Les torres de la ciutat cimegen. Excel·lir.  [...]

Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brilla. Els estels brillaven al cel. Brillar com un diamant. Els ulls li brillaven d'alegria. Excel·lir. Brillar per les seves virtuts, per la seva ciència. brillar per la seva absència Una persona o una [...]

v intr 1 [ressortir] sobresalir. 2 fig [excel·lir] sobresalir, descollar, destacarse pron.  [...]

v intr [Se conjuga como: salir] 1 [exceder] sobresortir. 2 fig [distinguirse] excel·lir, sobresortir.  [...]