Condemnar a l'exili. Anar-se'n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics. Va exiliar-se a l'Argentina. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 exiliar. v pron 2 exiliar-se.  [...]

v tr 1 exiliar (o exilar). v pron 2 exiliarse, exilarse.  [...]

desterrar estranyar, allunyar algú del seu país. bandejaro bandir proscriure relegar. Relegar algú a una illa. confinar internar deportar expulsar(un estranger) expatriar(forçosament o voluntàriament) condemnar a l'ostracisme Ant. Repatriar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Exiliar (algú) a un lloc determinat sense privar-lo dels seus drets civils i polítics. Relegar algú a una illa, a una colònia. Enviar, posar, mantenir, (algú) en un lloc apartat o en una situació d'inferioritat. Va quedar relegat en aquell càrrec i no va poder [...]

v tr 1 dr [exiliar] relegar. 2 fig [apartar] relegar. 3 fig relegar. Relegar una cosa a l'oblit, relegar una cosa al olvido.  [...]

v tr i pron → exiliar [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [de un país, un territorio] bandejar, exiliar, desterrar. 2 [un sitio, un objeto] treure la terra de. 3 fig bandejar, allunyar, apartar. Desterrar la melancolía, bandejar la malenconia. Desterrar una epidemia, bandejar una epidèmia. v pron 4 exiliar-se [...]

exiliar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]