Dividir en fragments, rompre la unitat (d'una cosa). Les roques es fragmenten per l'acció del glaç. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr fragmentar.  [...]

v tr 1 fragmentar. v pron 2 fragmentarse.  [...]

dividir, trossejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de fragmentar o de fragmentar-se; l'efecte. Procés de bombardeig amb electrons a què és sotmesa una molècula orgànica a l'entrada d'un espectròmetre de masses per obtenir-ne fragments de masses diferents. [...]

Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d'unitat política o administrativa) en petites entitats polítiques independents i sovint enemistades entre elles. Una normativa que balcanitza l'economia. L'estat es balcanitza i s'afebleix.  [...]

Fragmentar un bloc de pedra o una massa rocosa amb l'ajuda d'una petita càrrega explosiva. [...]

v tr 1 atomitzar, polvoritzar. 2 fig fragmentar, dividir. Atomizar el Estado en regiones, fragmentar l'estat en regions.  [...]

esbocinar, esmicolar, trencar. destrossar(->) especejar espedaçar esquarterar fer peces matxucar(un os, una pedra, etc.) estavellar trinxar triturar capolaro picolar dilacerar esdernegar fragmentar esbocinar granejaro granar reduir a granalla (o metralla) desmembrar, fer trossos un conjunt [...]