FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les [...]
v tr 1 frustrar. Frustrar algú en les seves esperances (o frustrar les esperances d'algú), frustrar a uno en sus esperanzas (o frustrar las esperanzas de alguien). v pron 2 frustrarse. [...]