FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Broc petit d'un càntir, d'un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid formant un raig prim. Estaloc. Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen. Conjunt de fava i de bajoca, especialment quan és tendra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic. El xerric del forrellat. Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l'aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte. Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró. Beure a xerric [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt. Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s'estigué una bona estona xerricant. [...]