FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. Herbes anuals, biennals, perennes. Herbes medicinals, remeieres. mala herbaHerba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les plantes entre les quals creix. Mala herba mai no mor [...]
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l'Àsia, que fa fins a 3 m d'alçària, de fulles llargues i estretes de color verd agrupades a la base, i d'inflorescències organitzades en panícules de 30 a 60 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes d'u [...]
Planta angiosperma la tija de la qual no forma teixit llenyós, i té, per tant, la mateixa consistència de les fulles. Viu només fins a llevar flor i fruit. Moltes herbes han estat emprades -i encara ho són- com a remei: herbes remeieres. [...]
f 1 bot hierba, yerba. 2 [conjunt d'herbes] hierba. S'ajagueren sobre l'herba, se echaron sobre la hierba. 3 pl [herbada] hierbas. 4 fam [marihuana] hierba. 5 créixer com la mala herba fig i fam crecer como la mala hierba. 6 en herba en hierba, en verde. 7 fer herba [collir-la] coger hierba. 8 fer [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 herbatge, l'herba dels prats. herbei, herba espessa que cobreix el sòl. bosquina, herbes oloroses que es fan al bosc. borrissol, herba menuda que cobreix un tros de terra. gespao gesp, herba espessa i menuda. dall, l'herba dalladora d'un prat; la que hom dalla per primera vegada. redall [...]
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, [...]
