Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 165

1. imperi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
2. imperi
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Estat secundari en expansió. [...]
3. imperi
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 imperio. 2 valer un imperi fig [valer molt] valer un imperio (o un Perú, o un potosí). 3 imperi colonial hist imperio colonial. 4 mer imperi hist i dr mero imperio.  [...]
4. imperi
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dominació, influència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. estil imperi
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Indumentària. Confecció
Línia de vestit inspirada en l'època napoleònica que es caracteritza per una faldilla frunzida que surt de sota el pit. [...]
6. apocrisiari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Imperi bizantí encarregat de transmetre les respostes de l'emperador. Mandatari dels papes a l'Imperi bizantí. [...]
7. imperiosament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera imperiosa, amb imperi. [...]
8. dàric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or de l'Imperi persa. [...]
9. bizantí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bizanci. Relatiu o pertanyent a Bizanci o als territoris de l'Imperi bizantí o als seus habitants. Imperi bizantí. Relatiu o pertanyent a l'art i a l'estil arquitectònic desenvolupats a l'Imperi d'Orient, especialment entre els segles iv i vi. Arquitectura bizantina [...]
10. trient
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda romana de coure del valor d'un terç d'as. Terç del sòlid d'or encunyat al baix Imperi romà, a l'Imperi bizantí i a molts dels regnes bàrbars. [...]
Pàgines  1 / 17 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>