Insult, retret que hom fa a algú. El vaig omplir d'improperis. [...]

m 1 improperio. El vaig omplir d'improperis, lo llené de improperios. 2 pl relig improperios.  [...]

injúria, blasme. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que enclou improperi. [...]

): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar. Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit! Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar? Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per [...]

m 1 improperi. Lo llené de improperios, el vaig omplir d'improperis. 2 pl relig improperis.  [...]

greuge contumèlia(lit.) oprobi injúria(->) afront ferida(fig.), ofensa a l'amor propi, a la reputació, a l'honor, etc. insult deshonria, paraula ofensiva. ultratge escàndol, ofensa a la moral. dicteri, paraula ofensiva. parauladao morrada, paraula injuriosa. improperi. El va omplir [...]

fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.) titlla anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots. improperi crítica sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis. animadversió, crítica adversa, severa. invectiva Cp. filípica Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ofensa(->) contumèlia(lit.) insult ultratge dicteri, dita injuriosa, ofensiva. improperi invectiva, discurs o escrit injuriós per la violència. deshonria, paraula injuriosa. afront, injúria feta a la cara, públicament. motada, paraula insultant. mostatxada(dial. Alc.). Li ha dit una [...]