Causar incomoditat (a algú). Perdoni que l'incomodi fent-lo alçar. Aquest soroll m'incomoda molt. Enutjar-se.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 incomodar. Tant de soroll m'incomoda, tanto ruido me incomoda. v pron 2 [enutjar-se] incomodarse, molestarse.  [...]

v tr 1 [causar incomodidad] incomodar. Este ruido me incomoda, aquest soroll m'incomoda. v pron 2 [enfadarse] incomodar-se.  [...]

1 molestar. 2 (incomodar-sepron.) enutjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 incomodar, molestar. v pron 2 incomodarse, molestarse.  [...]

v tr 1 privar de comoditat. 2 [causar incomodidad] incomodar, molestar. 3 [dejar sin empleo] acomiadar, despatxar, deixar sense feina. v pron 4 [quedarse sin empleo] quedar-se sense feina, perdre la feina.  [...]

-a adj 1 [no còmode] incómodo -da. Un seient incòmode, un asiento incómodo. 2 [que fa incomodar] incómodo -da, violento -ta, molesto -ta. Una situació incòmoda, una situación incómoda (o violenta).  [...]

v tr 1 mil passar per les baquetes. 2 [tratar mal] baquetejar. 3 [ejercitar] habituar, aguerrir, foguejar. 4 [incomodar] fer la guitza (o la tinyeta), fer anar d'ací d'allà (o d'una banda a l'altra), marejar, donar destret.  [...]

v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg.  [...]