Un acte, un capteniment, etc., indigne, revoltar (algú). La seva perfídia m'indigna. Indignar-se contra els traïdors. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [revoltar] indignar. La seva actitud m'indigna, su actitud me indigna. 2 med irritar. 3 med inflamar. v pron 4 indignarse. Indignar-se contra, indignarse con (o contra). 5 med irritarse. 6 med inflamarse.  [...]

v tr 1 indignar, irritar. Su perfidia me indigna, la seva perfídia m'indigna. v pron 2 indignar-se, irritar-se. Indignarse contra los traidores, indignar-se contra els traïdors. 3 ¡es para indignarse! és indignant!, n'hi ha per a tirar el barret al foc! [...]

1 irritar. 2 (indignar-sepron.) aïrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 incitar a la rebel·lió, moure a rebel·lar-se. 2 [indignar] exasperar, irritar, indignar. v pron 3 rebel·lar-se, alçar-se.  [...]

v tr 1 [hacer que alguien se subleve] revoltar, insurreccionar. 2 [indignar] revoltar, remoure, sollevar. Esta injusticia me subleva, aquesta injustícia em revolta. v pron 3 [rebelarse] revoltar-se, insurgir-se, insurreccionar-se, aixecar-se.  [...]

v intr 1 girar, dar vueltas. v tr 2 [fer donar voltes] voltear. 3 [cargolar] enroscar, arrollar, enrollar. 4 [fer alçar en revolta] sublevar, amotinar. 5 fig indignar, sublevar. Aquesta injustícia em revolta, esta injusticia me indigna. v pron 6 [cargolar-se] enroscarse, arrollarse, enrollarse. 7 [...]

pan, etc] fer sobtar. 6 [indignar] irritar, enfurir, sulfurar. 7 [sofocar] sufocar. v pron 8 [irritarse] arravatar-se, enfurir-se. 9 sobtar-se. 10 acudir al sometent (o al via fora).  [...]

revolvió a su familia, la notícia va regirar la seva família. 6 fig [indignar] revoltar, regirar. 7 fig i p fr [malquistar] malmesclar, enemistar. v pron 8 [volverse] girar-se, tombar-se. 9 [contra alguien] girar-se. 10 [el tiempo] girar-se.  [...]