FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és digne d'alguna cosa o d'algú. Ets indigne que et perdonin. Aquest fet és indigne de vós. No gens digne, vil, roí. És un home indigne. És una acció indigna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estimar en menys del que val. Jo menyspreo les seves amenaces. Considerar com a indigne d'estima. Ell menysprea les riqueses. Menysprea els calumniadors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indigne. La indignitat de la seva conducta ha revoltat tothom. Cosa indigna. Tractar-la així és una indignitat! Exclusió d'una persona en la successió del seu causant per haver realitzat contra ell o certs parents algun dels actes il·lícits definits per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de tractar algú o alguna cosa. El tractament de la sal per l'àcid sulfúric. El tractament que vam rebre va ser indigne. Títol de cortesia que es dona a una persona. El tractament d'excel·lència. El tractament de vostè, de vós, de tu. Conjunt de mitjans [...]
exemple:
El professorat va lamentar el menysteniment dels polítics per l'educació.
El professorat va lamentar el menyspreament dels polítics per l'educació.
També cal tenir en compte el mot menyspreu, que indica el sentiment pel qual es considera com a indigne d'estima algú o alguna cosa. Per [...]