FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir (a algú) d'intervenir en alguna cosa. Detenir o restringir (la funció d'un òrgan, d'una activitat fisiològica o psicològica, d'una reacció química, etc.). Defugir d'intervenir en alguna cosa. No podem inhibir-nos dels problemes existents. Si t'inhibeixes a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 prohibir. 2 (inhibir-sepron.). Defugir d'intervenir en una cosa. retreure's sostreure's desinteressar-se retirar-se(fam.) abstenir-se passar, expressió usada en certs jocs de cartes per a indicar que hom s'absté de jugar. Per ext., inhibir-se. Voleu participar en aquest negoci? —No, jo [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
inhibir v tr-inhibir v tr Impedir a un òrgan jurisdiccional (jutge, tribunal o autoritat
administrativa) de conèixer o d'intervenir en unes actuacions. pron Defugir.
NOTA: Quan pren la decisió el mateix òrgan jurisdiccional, aquest verb s'usa
pronominalment.
ES: El juez se inhibió de conocer la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'antibiosi o als antibiòtics. Agent antibiòtic. Tractament antibiòtic. Substància produïda per microorganismes que, a baixes concentracions, és capaç d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o de matar-los. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inhibir o d'inhibir-se; l'efecte. Detenció o restricció de la funció d'un òrgan o d'una activitat fisiològica determinada. Supressió parcial o completa de l'activitat espontània o condicionada d'un sistema excitable. Estat psíquic que tendeix a [...]