FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que es posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d'una oració interrogativa directa. Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara. Ens queda l'interrogant sobre els motius de la seva enrabiada. [...]
(L. interrogans) Considerada com l'única espècie de leptospira que conté tots els serotips (uns 120) que comprenen tots els agents patògens, i el complex biflexa que comprendria totes les varietats sapròfites, no patògenes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
començament (¡), d'una oració exclamativa, d'una interjecció. signe d'interrogació Interrogant 1. signe de puntuació Signe gràfic que forma part del sistema de puntuació d'una llengua. signe diacrític Signe gràfic que confereix a un altre signe un valor [...]
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 f. Causa, raó oculta d'un fet. causa, explicació. interrogant. Abans d'anar endavant cal resoldre aquest interrogant. enigma misteri 2 Haver-hi una incògnita: Haver-hi gat amagat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]