Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]

m 1 lugarteniente. 2 lloctinent reial (o general) hist lugarteniente real (o general).  [...]

suplent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Lloctinent, lloctinenta . El portantveus de la Diputació del General. [...]

Càrrec de lloctinent. [...]

Que reforma. Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei. [...]

Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, té una categoria inferior al comte i superior al baró. Antigament, títol senyorial donat al lloctinent d'un comte. Muller del vescomte. [...]

Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]

m i f lloctinent -a.  [...]

1 agent, ambaixador. lloctinent portaveu(ant. portantveus) vicari. Els papes s'atribueixen el títol de vicaris de Crist. Cp. apoderat, procurador, mandatari 2 (En política) diputat, representant d'un grup polític al parlament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]