FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d'ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t'ensenyaré de fer-ho d'una altra manera. La millor manera de fer una [...]
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
f 1 [modo] manera, faisó. Lo haremos de la manera que tú dices, ho farem de la manera que tu dius. ¡Qué manera de llover!, quina manera de ploure!2 [modalidad] forma. Llorar es una manera de ser fuerte, plorar és una forma d'ésser fort. 3 [clase] variant, forma, modalitat, mena. El caramillo es [...]
f 1 manera, forma, modo m. Quina manera de ploure!, ¡qué manera de llover! Té una manera d'ésser estranya, tiene una manera de ser extraña. 2 pl [comportament correcte] maneras, modos m, modales m, formas. No saluda mai ningú: té molt males maneres, no saluda nunca a nadie: tiene muy malas maneras [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 guisa faisó(≠ faiçó) forma, manera exterior de procedir; en plural (formes), manera exterior de captenir-se envers els altres. Mancar a les bones formes. factura, manera d'ésser feta una cosa. mode, manera d'ésser variable d'un ésser. Va trobar el mode de fer la seva. tall, en la frase a [...]
