Compondre i pintar especialment la cara (d'algú) per caracteritzar-lo, per embellir-lo. Era l'encarregada de maquillar els actors. Maquillar-se abans de sortir de casa.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Compondre i pintar la cara a fi de desfigurar-la o d'embellir-la. [...]

 [...]

v tr 1 maquillar. v pron 2 [pintarse] maquillar-se. El actor se maquilló antes de la representación, l'actor es maquillà abans de la representació.  [...]

v tr 1 maquillar. v pron 2 maquillarse.  [...]

Acció de maquillar o de maquillar-se; l'efecte. Tècnica que té per objecte de modificar el modelatge de la cara per transformar-la o embellir-la. Conjunt de productes cosmètics, plàstics o de diferents tipus emprats per a maquillar. [...]

Pintar de nou. Pintar sobre pintat. Maquillar amb exageració. Li agrada repintar-se i perfumar-se. Retintar. [...]

Revestir d'una capa de color. Pintar les portes d'una casa, els ferros d'una reixa. Pintar de blau, de vermell. Pintar-se les ungles. Maquillar. Pintar-se la cara, les pestanyes, els ulls. Representar en una superfície per mitjà de colors. Pintar un paisatge. La imatge dels objectes [...]

v tr 1 [abrillantar, pulir] brunyir. 2 fig i fam [arreglar] maquillar, compondre. 3 amer fig [fastidiar] empipar, fastiguejar.  [...]