Llinatge 1. Ésser de mala nissaga. La nissaga dels Bach.  [...]

f 1 estirpe, casta, linaje m, alcurnia, abolengo m. De noble nissaga, de noble estirpe. 2 [d'animals] casta, raza. 3 [mena] casta, raza. No és de gaire bona nissaga, no es de muy buena casta.  [...]

família. regàlia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Despullat dels bons sentiments que hom deu naturalment tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país. [...]

explicació. Venir per filiació successiva d'una nissaga, d'una família, d'algú. Un personatge que descendeix d'una raça de valents.  [...]

Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga. Que denota la nació o la pàtria d'una persona. Adjectiu gentilici. Nom gentilici. [...]

Individu d'una nissaga d'indis que habita el sud de Xile i el de l'Argentina. Relatiu o pertanyent als araucans. Llengua ameríndia parlada pels araucans. Relatiu o pertanyent a l'araucà. [...]

Descendents d'un avantpassat comú, llinatge, nissaga, ascendència. Ésser de raça reial. Aquell noble era membre de la raça dels Capets. Tribu, poble, nació, que es considera pertanyent a la mateixa soca, al mateix grup ètnic. Categoria de persones, d [...]

la vetlla. Persona de la mateixa família, nissaga o nació d'una altra. Un fet reconegut per propis i estranys. Persona enviada expressament per a una comanda. [...]

Casals. Generalment, quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família o nissaga, els cognoms es mantenen invariables, tot i que també es poden pluralitzar. Per exemple: Avui vindran a sopar al restaurant els Bofarull i els Montcada (o els Bofarulls i els Montcades). Vol estudiar la [...]