Resultats de la cerca frase exacta: 19

1. penedir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A algú, saber-li greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa. Es penedí de totes les paraules que havia dit. Ara em penedeixo d'haver renyit amb ell. M'he penedit moltes vegades de no haver-ho fet. D'això que ara fas, te n'has de penedir algun dia.  [...]
2. penedir-se
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]
3. penedir-se
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron arrepentirse. Me'n penedeixo, me arrepiento [de ello].  [...]
4. penedir-se
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
saber greu apitrar-seo donar-se cops al pit recar pesar plorari deplorar compungir-se tocar a penedits estirar-se els cabells(fig.) dir el mea culpa colpir-se el pit doldre's rosegar-se (o mossegar-se) els punys plorar llàgrimes amargues (o de sang) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. penediment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de penedir-se; l'efecte. [...]
6. pecat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transgressió de la llei de Déu o d'un precepte de l'Església. Pecat venial. Cometre un pecat. Fer pecat. Confessar els seus pecats. Absoldre algú dels seus pecats. Penedir-se dels seus pecats. Estar en pecat. No tenir culpa ni pecat d'una cosa. Pecat confessat és mig [...]
7. apitrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pitrada (a algú). Blasmar greument. Penedir-se.  [...]
8. mossegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punys. mossegar-se la llengua Retenir-se de parlar. mossegar-se'n els dits Penedir-se'n. Atacar (algú) d'una manera acerba. Sempre mira si em pot mossegar. Pescar (algun profit), especialment d'una manera abusiva o fraudulenta. Robar 1 i 2.  [...]
9. estirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. estirar més el braç que la màniga Algú, fer despeses superiors a les que li són possibles. estirar-se els cabells Penedir-se en alt grau d'haver fet alguna cosa. El temps, aclarir-se, millorar. El dia s'ha estirat, encara podrem sortir a passejar.  [...]
10. de 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penedir-se d'haver fet alguna cosa. Adonar-se d'una cosa. Burlar-se de tothom. Emparar-se d'un castell. Tractar-se d'un amic. Parlar d'un absent. Saber de gramàtica. Ensenyar de comptes. Dubtar d'algú. L'infinitiu en funció de complement directe d'un gran nombre de verbs transitius. Li han [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>