FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de l'espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. bellíssima persona [...]
Com a pronoms reflexius forts de tercera persona hi ha tant els pronoms ell, ella, ells, elles com el pronom si. En alguns casos, aquests pronoms porten el reforç de l'indefinit mateix.
1. Els pronoms de tercera persona ell, ella, ells, elles poden fer referència tant a éssers animats com a [...]
testaferro persona interposada prestanoms En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona [...]
Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí. [...]
Terme emprat per Jung i la seva escola psicoanalítica per a designar la personalitat en els seus caràcters externs, en oposició a la personalitat interior anomenada ànima. [...]
Individu, entès com un conjunt de components físics, intel·lectuals, emocionals i espirituals, que pot tenir capacitat per a canviar una situació existent i ser-ne responsable. [...]
Categoria morfològica que marca els pronoms i els verbs per distingir els participants d'una situació comunicativa o per fer referència a l'enunciat produït. [...]
f 1 [individu] persona. 2 gram persona. La primera persona, la primera persona. 3 [cos] cuerpo m. Era bell de persona i noble de cor, era bello de cuerpo y noble de corazón. 4 en persona en persona. Hi aniré en persona, iré en persona. 5 persona de categoria (o de rang) persona de categoría (o de [...]