FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que algú no tingui (allò de què gaudia, allò que necessita, desitja). Privar el fumar a algú. Desposseir (algú) d'allò de què gaudia. La malaltia el va privar de la vista. Prohibir. Han privat l'avi de prendre cafè. No hi vagis: t'ho privo, te'n [...]
v tr 1 privar. Privar algú de fumar, privar a alguien de fumar. 2 això no priva que esto no impide que. v intr 3 [privadejar] privar, tener privanza. v pron 4 privarse, abstenerse. [...]
v tr 1 privar. 2 [prohibir] privar. Le privó de su única diversión, el privà de la seva única diversió. v intr 3 [tener privanza] privadejar, privar. Privar con el príncipe, privadejar amb el príncep. 4 [estar de moda] ésser moda, estilar-se. v pron 5 privar-se, estar-se. Privarse de una cosa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. orbar. Orbat de pare. frustrar, privar algú d'atènyer el que esperava. defraudar, privar algú amb engany d'una cosa que li és deguda. desposseir desproveir suspendre, privar temporalment d'un càrrec, un sou, etc. 2 prohibir, impedir. 3 v. intr. privadejar. 4 (privar-sepron [...]
