FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als [...]
v intr 1 [oposar resistència] resistir. Resistiren a l'enemic, resistieron al enemigo. v tr 2 [aguantar] resistir, aguantar, soportar. No resisteixo les seves impertinències, no resisto sus impertinencias. 3 abs resistir, aguantar. Ha resistit molt, ha resistido mucho. [...]
v intr 1 resistir. Resistir a los enemigos, resistir als enemics. 2 resistir, aguantar. Pronto descansas, no resistes nada, aviat descanses, no resisteixes gens. v tr 3 resistir, suportar, aguantar. Resistir un dolor, resistir un dolor. Sustancias que no resisten el frío, substàncies que no [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 Oposar resistència a la voluntat d'altri. oposar-se(->) reguitnar reaccionar, esforçar-se a resistir una acció. recalcitrar, resistir obstinadament. tenir (algú) a ratlla Cp. refusar a, revoltar-se, insurgir-se Ant. Sucumbir. Donar-se. Capitular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]
