FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). M'ho han preguntat a mi, i no sé què respondre. Li ha respost que [...]
Un dels significats del verb respondre és 'adreçar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qüestió, etc.'.
Quan el complement representa la pregunta o la qüestió, tant pot ser intransitiu com transitiu, és a dir, pot portar un complement introduït per la preposició a o un complement [...]
resultat va respondre als nostres desigs, el resultado respondió a nuestros deseos. 5 respondre de [garantir] responder de. Jo en responc, yo respondo de él (o de ello). [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]