FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mou a riure-se'n, digne que hom se'n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc. Està ridícul amb aquell vestit. És una persona ridícula. Extraordinàriament petit, escàs, esquifit, s'aplica a un preu, a una recompensa, a un present, etc. Pel que treballa li donen [...]
-a adj i m 1 ridículo -la. 2 el ridícul (o la cosa ridícula) lo ridículo, la ridiculez. 3 fer el ridícul hacer el ridículo, quedar en ridículo. 4 posar algú en ridícul poner a uno en ridículo. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 risibleo irrisible, es diu esp. de les coses i és menys fort que ridícul. irrisori, que fa riure; es diu d'una cosa que fa riure perquè és petita o insuficient. Una propina irrisòria. Amenaces irrisòries. còmic. Una aventura còmica. grotesc(->), que fa riure perquè és una persona o una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]