Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. [...]

v intr 1 [en dormir] roncar. 2 [els coloms] arrullar, zurear. 3 fig [el mar, el vent] roncar. 4 fig [rondinar] refunfuñar, gruñir.  [...]

v intr 1 [durmiendo] roncar. 2 [el gamo] roncar. 3 fig [mar, viento] roncar. 4 fig i p fr [echar bravatas] bravatejar.  [...]

1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar.  [...]

Roncar.  [...]

Una persona adormida, roncar. [...]

v intr 1 [roncar] roncar. v tr i pron 2 → enrinxolar  [...]

v intr 1 [el gato] roncar, filar. 2 fig neguitejar.  [...]