FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de Déu o d'allò que és consagrat o dedicat a Déu. La Santíssima Trinitat. El sant nom de Déu. Faci's la seva santa voluntat. Que és venerable per algun motiu de religió. La santa religió. La santa mare Església. Els sants sagraments. El Sant [...]
Sant Ferriol
El nom oficial de la capital del municipi de Sant Ferriol és Sant Ferriol, i no Juïnyà, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
-a adj 1 santo -ta. La setmana santa, la semana santa. 2 fig santo -ta. Dorm tot el sant dia, duerme todo el santo día. Santa paciència, santa paciencia. 3 no ésser tan sant com el pinten [una persona] no ser trigo limpio. m i f 4 crist santo -ta. Els sants del cel, los santos del cielo. 5 [davant [...]
Sant Martí de Centelles
El nom oficial de la capital del municipi de Sant Martí de Centelles és Sant Martí de Centelles, i no l'Abella, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Montsià és la Ràpita.
La Resolució PRE/215/2022, de 4 de febrer, estableix el canvi de denominació del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita.
Com que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sagrat(->), es diu d'un objecte o d'una persona. gloriós. El gloriós fundador dels mendicants. Cp. beneït o beneit 2 Que implica perfecció espiritual. bo virtuós pacient caritatiu 3 festa. 4 m. i f. Persona venerada com a santa. santó, sant mahometà. faquir, asceta [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
