FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'un membre de la proposició, designa que allò que neguem tocant a un membre precedent, ho afirmem del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu amic. No ho dic d'ell sinó del seu germà. Jo no dic això de tots sinó dels retardataris. Ell no [...]
conj 1 [per a contraposar un concepte afirmatiu a un de negatiu] sino. No ho ha fet ell sinó el seu germà, no lo ha hecho él sino su hermano. 2 no... sinó [no... més que] no... sino, tan solo, solamente. No tenia sinó un fill, no tenía sino un hijo. 3 no solament... sinó (o sinó també) no solo [...]
conj 1 [para contraponer un concepto afirmativo a uno negativo] sinó. No lo ha hecho él, sino su hermano, no ho ha fet ell sinó el seu germà. 2 no... sino no... sinó. No tenía sino un hijo, no tenia sinó un fill. 3 no solo... sino (o sino también) no solament... sinó (o sinó també). Le escribiré [...]
La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ si no) ans, sinó que. No era beneficiós, ans molt danyós. no... més que. No van anar-hi més que ell i jo. No feia més que plorar. no... excepte. No ho sap ningú, excepte tu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
