Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu.  [...]

Acció de somriure. Un somriure maliciós, desdenyós, irònic. Un somriure d'incredulitat. Té un somriure per a tothom. Fer un somriure. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com riure.  [...]

1 v. intr. mig riure. Ell ho explicava mig rient, però el seu cor sagnava. riallejar, mostrar-se rialler. esclarir-se-li (a algú) la cara 2 m. Acció de somriure. somrís rialletao mitja rialla. Ella, en passar davant d'ell, no li va dir res, però li va fer una rialleta. rictus sardònic, somrís [...]

[imperf ind: somreia, somreies, somreia, somrèiem, somrèieu, somreien] v intr 1 sonreír. 2 fig sonreír. La fortuna li somriu, la fortuna le sonríe.  [...]

m sonrisa f. Un somriure irònic, una sonrisa irónica.  [...]

Somriure². [...]

Que fa benaventurat algú. Ple de beatitud, de placidesa. Un somriure beatífic. [...]

Que pateix idiòcia. Estúpid . Un somriure idiota. No facis l'idiota. [...]

Que té molta vanitat. Que denota vanitat. Un somriure de vanitosa suficiència. [...]