FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger. Conjunt d'aliments que es mengen per sopar. El sopar ja és a taula! sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro. [...]
Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.
Així, en lloc de dir:
He sopat una truita
Berenarem torrades
Què heu dinat [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]
