Venir en ajut d'algú, en ajut de les necessitats d'algú. Subvenir a les despeses d'una expedició. Subvenir a les necessitats d'una població.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: subvenir o subvindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és subvenir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.  [...]

v intr subvenir. Subvenir a les despeses, subvenir a los gastos.  [...]

v intr [Se conjuga como: venir] subvenir. Subvenir a los gastos, subvenir a les despeses.  [...]

ajudar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

V. subvenir.  [...]

Acció de subvenir. Quantitat amb què se subvé. [...]

Nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, només incorporen del medi productes orgànics. [...]

Antigament, acció d'ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l'efecte. Ènema. Donar una ajuda. Prendre una ajuda.  [...]