FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer néixer en l'ànim (una idea). Aquesta idea me'n va suggerir una altra. Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
insinuar, donar a entendre una cosa sense fer sinó indicar-la. inspirar(->) apuntar, tocar lleugerament un assumpte en una conversa, un discurs, etc. instigar(->) aconsellar indicar aixecar la llebre(fig.) dir amb mitges paraules bufar a l'orella(fig.) deixar entendre Manuel Franquesa i Enc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. bufar a l'orella a algú Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa. bufar-se els dits Bufar-se'ls per escalfar-se'ls. El vent, córrer. Aquest matí bufava un llevant molt fort. El vent de ponent comença a bufar. Un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba [...]