FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proveir amb una cosa (a la manca d'una altra). Supleix la seva manca d'aptitud amb un estudi assidu. Posar-se en el lloc (d'un altre o d'una altra cosa que manca). Reemplaçar provisòriament (algú) fent les seves funcions. Aquest professor, quan ha d'absentar-se, el supleix el sen [...]
[pp: suplert -a o suplit -ida] v tr 1 [una cosa amb una altra] suplir. Supleix la seva manca d'aptituds amb un estudi assidu, suple su falta de aptitudes con un estudio asiduo. 2 [una persona absent] suplir, sustituir, reemplazar. [...]
v tr 1 suplir. Suple su falla de aptitudes con el esfuerzo, supleix la seva manca d'aptitud amb l'esforç. 2 [reemplazar] suplir. Suple a su padre, supleix el seu pare. 3 [sustituir] suplir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan fonamental de l'aparell urinari dels vertebrats que filtra la sang i secreta l'orina. El ronyó dret. El ronyó esquerre. Extirpar un ronyó. Ronyons de porc saltats. ronyó artificial Aparell de filtració sanguínia que fa possible de suplir temporalment la [...]
Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:
complert (o complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit [...]
Bicicleta proveïda d'un motor elèctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia només auxiliar per al desplaçament o bé també com a font d'energia única, a fi de disminuir o suplir l'esforç del ciclista. [...]