FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per peus o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc. Una taula de noguera, de roure. Una taula de pedra. Una taula d'escriure. Una taula de ping-pong. Una tauleta de cosir. Una taula de [...]
a taula a la taula
Aquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:
El majordom no sabia servir a taula.
Aquell dia érem dotze a taula.
A les tres vam seure a taula.
Cal no confondre aquest ús amb l'ús que [...]
són dins de la bossa (o dins la bossa).
Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposició a. Per exemple:
Deixa el llibre (a) damunt la taula.
L'estació de tren no és lluny de casa.
Ara bé, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explícit el complement [...]
Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids. [...]
Els mots mesa i taula, que representen conceptes molt pròxims entre si, poden fer referència a un grup de persones constituït per ocupar-se d'una qüestió.
De manera general, si aquest grup de persones té una certa estructura jeràrquica, si tenen l'atribució de dirigir o si tenen poder de decisió [...]
Joc que se sol jugar al voltant d'una taula amb un tauler, daus, fitxes, naips o altres elements, i en què intervenen generalment l'atzar i l'estratègia. [...]
