FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de València o del País Valencià. Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants. Dialecte occidental del català parlat al País Valencià. Relatiu o pertanyent al valencià.valencià apitxat Subdialecte del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat de combinació d'un element mesurat pel nombre d'àtoms d'hidrogen, d'un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost. [...]
La forma normativa d'aquest cognom és València. La variant prenormativa Valencia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:
8.10 h: les vuit i deu
8.15 h: les [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
, la: saforenc -a
Serrans, els: serrà -ana
Sogorb: sogorbí -ina
Sueca: suecà -ana
Torrent: torrentí -ina
València: valencià -ana
Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina
Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents
Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó
Vila Joiosa, la: viler -a
Villena [...]
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de comp [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en c [...]
