FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voler bé a algú. Voler-li mal. Et voldria tota la sort, però em sembla que no reeixiràs. No voldria pas ésser ell, estar en la seva situació. en vols de [o en voleu de] Expressió usada per a indicar que hi ha gran abundància d'alguna cosa. Sempre que es [...]
Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: voler.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
demà fes bon temps, querría que mañana hiciese buen tiempo. 5 fig i fam querer. Aquest vol que li trenquin el cap, este quiere que le rompan la cabeza. 6 com vulgui (o com vulgueu) como quiera. 7 és aquí on volia arribar [en una conversa] a eso voy, ahí quería llegar. 8 ho he dit (o fet) sense voler lo [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tenir la intenció de pretendre, voler una cosa a la qual hom creu tenir dret. El comte pretenia la devolució de totes les terres. preferir(->), voler una cosa per damunt d'una altra. donar la gana(fam.). Per què ho fas, això? --Perquè em dona la gana. ficar-se (una cosa) al cap [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]