FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de [...]
Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
Capacitat de fer alguna cosa que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
Capacitat de fer alguna cosa que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
f 1 [facultat] voluntad. No ho vaig fer per voluntat meva, no lo hice por mi voluntad. 2 [capacitat] voluntad. Home de poca voluntat, hombre de poca voluntad. 3 [desig] voluntad, deseo m. 4 [afecte, inclinació] voluntad, afecto m, inclinación. Li porta voluntat, le tiene voluntad. 5 a voluntat a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 albir, en les frases franc albir, lliure albir. discreció, en la frase a discreció, a voluntat. 2 Acte de la voluntat. voler(m.). Conformar-se al voler d'algú. volença, acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Estar a la volença d'algú. volició(terme de filosofia). 3 [...]
