Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l'havien traït. Abomina la música electrònica. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [condenar] abominar. 2 [aborrecer] abominar. v intr 3 [renegar] renegar, maleir tr. Solo habla para abominar de su suerte, només parla per maleir la seva sort.  [...]

v tr abominar.  [...]

detestar avorrir execrar odiar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'abominar. Cosa abominable. [...]

v tr 1 [no reconèixer] renegar de. Renegà la família, renegó de su familia. 2 [desadherir-se] renegar de, abjurar. Renegar la religió, la pàtria, renegar de la religión, de la patria. 3 [abominar] renegar, detestar, abominar. No reneguis l'amistat, no reniegues la amistad. v intr 4 [abjurar [...]

malvolençao malvoler fòbia(contra algú) ràbia. Li tenia molta ràbia. malícia, en la frase tenir malícia a algú. mala voluntat quimera. Li tinc quimera perquè és un botifler. rancor rancúnia ressentiment animositat enemistat abominació, acció d'abominar. hostilitat animadversió execració Cp [...]

detestar execrar avorrir(->) tenir ràbia (o malícia, o quimera) (contra algú). fer ràbia(a algú, una cosa o una persona) abominar malmirar(algú), tenir-li malvolença. no poder sofrir(algú o alguna cosa) menjar-se els fetges (d'algú), tenir-li un odi mortal. tenir més ràbia (a algú) que el [...]

1 Tenir aversió. detestar abominar repugnar(v. intr.). La hipocresia em repugna. execrar tenir en horror no poder veure(algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites. no poder suportar no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà. tenir aversió [...]