FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
v tr 1 afeitar, raer. 2 [els ocells de caça] adiestrar. Afaitar un esparver, adiestrar un gavilán. 3 fig i fam [robar] limpiar, mangar, birlar. M'han afaitat la cartera, me han limpiado la cartera. 4 demà m'afaitaràs! ¡naranjas!, ¡naranjas de la China!, ¡a otro perro con este hueso! [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ensinistrar. 2 Raure el pèl, esp. el de la cara. raure rasurar rapar repelaro afaitar a repel afaitar a contrapel barbejar fer la barba Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]