v tr 1 [asustar] alarmar, esverar. v pron 2 alarmar-se, esverar-se, inquietar-se. Al oír las noticias nos hemos alarmado, en sentir les noves ens hem alarmat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la presència d'esperit, l'esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants. Perdre la presència d'esperit, l'esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s'esvera. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 política. 2 habilitat. tacte. Va portar l'afer amb molt de tacte. finor(fig.). La seva comesa exigia molta finor. mònita, astúcia o habilitat del qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, del qui sap trampejar les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]