Exposar (una raó) a favor o en contra d'una opinió, d'una proposició, d'una mesura. Davant la queixa dels veïns, va argüir que ell n'era el primer afectat. Les raons argüides per la fiscal eren molt poc consistents. Ara argüeix contra la meva teoria si t'hi veus [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]

[Se conjuga como: huir] v tr 1 [deducir] argüir. Argüir una verdad de otra, argüir una veritat d'una altra. 2 [probar] argüir, ésser indici de. 3 [alegar] adduir. Arguye motivos muy claros, addueix motius molt clars. 4 [contestar] replicar. v intr 5 [poner argumentos] argüir. 6 argüir con hechos [...]

v intr 1 [donar raons, discutir] argüir. v tr 2 [deduir raonadament] argüir, deducir, inferir. Argüir una veritat d'una altra, argüir una verdad de otra. 3 [ésser indici d'una cosa] argüir, probar, demostrar.  [...]

1 v. intr. argumentar redargüir raonar, discutir. 2 v. tr. inferir. 3 demostrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'argüir; l'efecte.  [...]

Que es pot argüir.  [...]

Argüir (contra una asserció, un argument, etc.). Aquesta objecció pot ésser fàcilment redarguïda. La declaració del testimoni de la defensa va ser redarguïda pel fiscal. [...]

, gui la u no sona (adroguer, guia). Per representar una u que soni en aquests grups, ha de portar dièresi: següent, ungüent, pingüí, argüir, etc.  [...]