FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant. Avivar el flam (d'un llum) traient la part cremada del ble. Excitar (les passions, els afectes, etc.). Atiar els odis, les discòrdies. Incitar de paraula o d'acció a caminar, a envestir algú, etc [...]
v tr 1 [animar el foc] atizar. 2 [el flam d'un llum] atizar, despabilar. 3 fig [les passions] atizar, avivar, excitar. 4 fig [incitar de paraula] espolear, incitar, animar. Atiat pels crits dels seus companys, espoleado por los gritos de sus compañeros. 5 [una cavalleria] espolear, arrear. Atiar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que atia. Barra metàl·lica d'una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada per a atiar el foc de les fornals, de la llar de foc, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa. Remenar (el foc) amb la burxa. Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Agullonar, atiar. burxar l'orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vareta de ferro terminada en punxa, com la que usaven els burots per a examinar les càrregues. Barreta de ferro per a remenar i atiar el foc. Persona inclinada a burxar els altres, a incitar i moure renyines. Baqueta 1 1 i 1 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hi vaig afegir. afegir llenya al foc Atiar les discòrdies. Dir (alguna cosa) a més del que ja s'ha dit. Vull afegir dues paraules més. Va treure'ls i va afegir: que no us torni a veure mai més al meu davant. Quan conta una cosa, sempre hi afegeix. [...]