FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina. Donar un càstig a un col·legial. Càstig lleuger, sever, cruel, injust. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Ha rebut el càstig de la seva falta. En càstig, faràs això. [...]
Sanciķ executada per un atacant que consisteix a impulsar la bola des del punt de cop de cāstig, mentre la resta de jugadors estan situats darrere la línia de 22,90 m. [...]
Mčtode del condicionament operant en quč es provoca la disminuciķ de la freqüčncia d'una resposta mitjanįant l'associaciķ d'un estímul aversiu o l'omissiķ d'un estímul apetitiu referits a aquesta resposta. [...]
Mčtode del condicionament operant en quč es provoca la disminuciķ de la freqüčncia d'una resposta mitjanįant l'associaciķ d'un estímul aversiu a aquesta resposta. [...]
FontDiccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
pena sanciķ, cāstig que la llei o un organisme autoritzat estableix. castigament puniciķ puniment expiaciķ, el mitjā amb quč s'expia un crim, una culpa. flagell(fig.). Aixō és un flagell de Déu. Es diu esp. en llenguatge religiķs. plaga, íd. penalitat, sistema de penes o cāstigs establerts per [...]
