FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic. Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. Aquest procés ha cristal·litzat la sal. Assumir una forma definitiva. El treball dels últims quatre anys ha cristal·litzat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dimorf. Propietat que tenen certs cossos de cristal·litzar en dues formes diferents. dimorfisme sexual Aspecte diferent del mascle i la femella d'una mateixa espècie. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cristal·litzar. Conjunt dels cristalls obtinguts en cristal·litzar. cristal·lització fraccionada Procediment basat en cristal·litzacions repetides de les solucions obtingudes cada vegada amb els cristalls procedents de l'operació anterior que permet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a grans o a grànuls. Convertir en grànuls (les escòries obtingudes en un forn) per poder-ne separar el metall que hi ha barrejat. Convertir (un metall fos) en granalla. Prendre's o cristal·litzar en grans o en grànuls. El sucre s'ha granulat. Experimentar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'incloure; l'efecte. Substància que resta englobada a l'interior d'un cristall o d'una roca en el moment de cristal·litzar. En un metall o aliatge, partícula heterogènia amb aquest que resta inclosa en la massa metàl·lica solidificada. Tècnica [...]