FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una peça de seda, les fulles seques, etc., fer un seguit de petits sorolls en manejar-les, prémer-les, etc. Un cos, fer un soroll anàleg pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. Aquell parquet cruix. Les dents, fer soroll en fregar les de dalt amb les d [...]
[2a pers pr ind: cruixes] v intr 1 crujir. 2 [les dents] crujir. v tr 3 [capolar] moler, agotar. 4 estar ben cruixit estar lleno de agujetas, estar molido (o agotado). [...]
El verb cruixir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen
Present de subjuntiu
cruixi, cruixis, cruixi, cruixim [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació sòlida implantada en els maxil·lars que empren els animals per a la prensió i masticació dels aliments, com a armes ofensives i defensives, etc. Sortir, néixer, una dent. Ja li apunta una dent. Caure una dent. Petar, cruixir, de dents. Esmussar-se les dents [...]