Fer cessar d'estar encadenat. Donar lliure curs a la violència (d'algú o d'alguna cosa). Aquest fet desencadenà les passions. Produir-se amb violència. Desencadenar-se una tempesta. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 desencadenar. v pron 2 fig [una tempestad, una guerra, una pasión] desencadenar-se, esclatar intr.  [...]

v tr 1 desencadenar. v pron 2 fig [una tempestat, una guerra, una passió] desencadenarse.  [...]

1 alliberar. 2 (desencadenar-sepron.) esclatar(una tempesta, una guerra, una passió) rebentar(Alc.). Per fi rebentà la borrasca. Quan rebentà la guerra (B. Porcel). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desencadenar o de desencadenar-se. [...]

Violenta irritació contra algú o alguna cosa. Es va encendre d'ira. Inflamat d'ira contra els traïdors. Tremolava d'ira. La ira l'encegava. Concitaren contra ell la ira del poble. Desencadenar, suscitar, les ires de la gent. ira de Déu! Expressió que manifesta ràbia. [...]

. Combatien amb bombes de mà. Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d'explosius, de productes químics d'acció diversa, etc., o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear, que pot transportar un avió a fi de llançar-lo [...]

Acció d'un mediador químic de desencadenar un procés determinat. [...]

Acte o pensament d'una persona en procés de rehabilitació d'una addicció que pot desencadenar una recaiguda. [...]