FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desobeir. Castigar la desobediència a una ordre. Disposició a desobeir. La desobediència és un greu defecte. desobediència civil Refús col·lectiu d'obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici. Apetit d'una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Que té autoritat sobre tot i tothom. Que té l'autoritat suprema dins un estat. Qui gosarà desobeir les seves ordres sobiranes... Príncep sobirà. En una democràcia el poble és sobirà. Que no és sotmès al control [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jònic Ordre caracteritzat per l'ús de volutes als capitells. ordre toscà Ordre dòric simplificat. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir [...]
v tr 1 [no cumplir] incomplir. Incumplir un juramento, incomplir un jurament. 2 [desobedecer] desobeir, infringir. Ha incumplido las órdenes, ha desobeït les ordres. [...]