Desunir, separar, les parts integrants (d'alguna cosa). Els agents atmosfèrics van disgregant a poc a poc aquesta roca. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues. La massa es va disgregant a poc a poc. Sotmetre (un sòlid) a disgregació. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 disgregar. v pron 2 disgregar-se.  [...]

v tr 1 [separar] disgregar. Els agents atmosfèrics disgreguen la roca a poc a poc, los agentes atmosféricos disgregan la roca poco a poco. 2 [separar] disgregar, desunir, separar, dispersar. Disgregaren les forces enemigues, disgregaron a las fuerzas enemigas. v pron 3 disgregarse, dispersarse [...]

dissoldre desmarxar, fer que una substància sòlida se'n vagi a miques. desagregar desunir descompondre(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que té la virtut de disgregar. [...]

Que disgrega. Fundent reactiu de caràcter àcid o bàsic emprat per a disgregar sòlids insolubles. [...]

Acció de disgregar o de disgregar-se; l'efecte. Dissociació dels grans o dels diferents elements mineralògics que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica. Tractament tèrmic, generalment de fusió amb ajuda d'un fundent reactiu [...]

Acció de disgregar o de disgregar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [desunir] desagregar, disgregar. v pron 2 desagregarse, disgregarse.  [...]