[Se conjuga como: morder] v intr 1 fer mal, dolorejar. Me duele mucho el brazo, em fa molt de mal el braç. 2 [causar sentimiento] doldre, doler, saber greu. Le dolía que tratasen a su hijo tan mal, li dolia que tractessin el seu fill tan malament. 3 ahí duele (o le duele) fig això és el que li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propòsit de fer-la. voler i doler Tenir desig i por d'una cosa al mateix temps. Admetre com a veritable. Ara jo vull que hagi estat així com dius: no per això ets menys culpable. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l'altra. Una cosa, exigir. Aquesta ofensa vol una [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la [...]
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
